Una dona

La meva mare va morir el dilluns 7 d'abril a la residencia d'avis de l'hospital de Pontoise, on l'havia internada feia dos anys. Per a Ernaux, la mare encarnava la forca motriu de la seva vida i una certa manera d'enfrontar-se al mon, primer com a obrera i despres com a botiguera. Nascuda en un ambient de submissio, del qual va voler fugir , va lluitar sempre per elevar-se . Annie Ernaux s'endinsa en els complexos i canviants sentiments entre mare i filla al llarg dels anys: amor i odi, culpa, tendresa i enuig, remordiments I dibuixa, amb una emocio latent, el vincle visceral que mante amb ella, ja vella i malalta, tot i la memoria devastada, tot i l'ultim declivi del cos i la ment. Ja no sentire la seva veu. Es ella, i les seves paraules, les seves mans, els seus gestos, la seva manera de riure i de caminar, qui unia la dona que soc amb la nena que vaig ser. He perdut l'ultima connexio amb el mon d'on vaig sortir.