Un pais de lletrats i analfabets

Tots sabem escriure. Tots hem apres a fer-ho en algun moment de la nostra vida. Un dels grans exits de la societat occidental actual es que aquesta eina cultural ha arribat a tothom i que, amb millor o pitjor qualitat, sabem identificar les lletres i compondre paraules. Aixo no obstant, no sempre ha estat aixi. El periode de maxima esplendor politica, economica, cultural i demografica del Pais Valencia, els segles a cavall entre l'edat mitjana i la modernitat, va estar caracteritzat, en canvi, per uns elevats percentatges d'analfabetisme entre els nostres avantpassats, com tambe succeia en la resta d'estats de la Corona d'Arago i de l'Europa del moment. Algunes d'aquestes persones, malgrat no saber de lletra, tenien la necessitat d'apropar-se a la paraula escrita i ho feren emprant diferents estrategies que els permetien mantenir l'autoria intel*lectual dels escrits. Per a canviar aquesta situacio, havien d'aprendre a llegir i a escriure -a casa, a l'escola, al taller-, cosa que no estava a l'abast de tothom. Una vegada superat l'esglao del desconeixement lectoescriptor, s'inclourien en el minuscul grup dels alfabetitzats, un conjunt de persones que, depenent de les hores dedicades a escriure, tindrien mes o menys traca per a demostrar que formaven part d'aquesta elit. En aquesta monografia, els lectors podran veure com les classes mitjanes i baixes valencianes i de la resta de la confederacio feien us del producte escrit, estigueren o no alfabetitzades, i coneixer el valor que es donava a l'escriptura en un moment en que l'acces a l'educacio estava sols a la ma d'uns pocs.