Les altres Generalitats

La Generalitat Valenciana de l'epoca foral no va ser un 'unicum' en la historia europea. Institucions mes o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d'aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l'absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapes al seu poder -corts, parlaments o estats generals. Hi hague assemblees representatives fins i tot a paisos on triomfa la centralitzacio extrema al voltant del monarca, com Franca o Castella, pero el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d'Arago, tant als seus estats iberics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els Paisos Baixos; a regions de Franca que havien format part durant molt de temps de l'Imperi Germanic, com la Provenca; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d'Italia; a Navarra, o a la Confederacio Helvetica, la tradicio "e;pactista"e; -que no hem de confondre amb "e;democratica"e;, pero que permetia major implicacio de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran politica- va durar molt mes. En moltes d'aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas mes en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptacio i fins i tot les despeses a que s'havien de destinar. Algunes d'aquestes "e;diputacions"e; acabaren tambe per adquirir noves competencies i una certa carrega simbolica que les convertirien, d'alguna manera, en la "e;veu"e; dels seus estats.