Els ocells

Els ocells parlen i entenen i, per a qui sap mirar-los, son una mica profetes. En Mattis ho sap prou be: aquesta primavera una becada ha vingut a fer el vol nupcial damunt de casa seva, un maset ronec on viu amb la seva germana Hege vora el llac. I si una becada fa tracos al cel damunt de les seves vides, es que tot canviara. Pero d'on vindra el canvi? De la inflexible Hege, que res no pot separar de les agulles amb que fa jerseis i guanya el pa de tots dos? O d'ell mateix, dels seus pensaments abundants i caotics com una tempesta d'estiu? O potser del llac, on surt a remar cada dia perque els pagesos el rebutgen i ha decidit que seria barquer?En aquesta obra mestra de la literatura nordica, Vesaas ens fa percebre una veritat molt antiga: que un beneit es un esser beneit per a qui les lleis son unes altres. El mon tal com el percep en Mattis el Talos no es fet de soroll i de furia com el dels orats de Faulkner, sino de transparencia, de bellesa que esclata i distreu dels treballs humiliants, d'aguait i de sorpresa davant la creacio. Dir-ho amb paraules es una altra meravella: el miracle de la literatura de Vesaas.