El proces

El pati era petit i quadrangular, voltat de despatxos, totes les finestres ja eren fosques, nomes les de dalt de tot captaven un reflex de lluna. K. maldava per penetrar amb la mirada un raco fosc del pati on hi havia unes quantes carretes de ma apilades de qualsevol manera. El turmentava no haver aconseguit impedir la vergassada, pero no era culpa seva que no se n'hagues sortit, si en Franz no hagues cridat -segur que feia molt de mal, pero en moments decisius un s'ha de dominar-, si no hagues cridat, molt probablement K. hauria trobat la manera de convencer l'assotador. Si tots els baixos funcionaris eren uns energumens, per que havia de ser una excepcio justament l'assotador, que feia la feina mes inhumana?, K. havia observat com li brillaven els ulls veient el bitllet, era evident que nomes havia continuat pegant-los per augmentar una mica mes el suborn."e;Amb una nova traduccio de Joan Ferrarons a partir de la versio manuscrita de Kafka i un postfaci de Benet Salellas