Economia de l'absurd

Aquestes darreres decades els consumidors occidentals tenim motius per a estar contents. Ens podem canviar de roba cada dia de la setmana perque el preu d'uns pantalons a Zara es irrisori, o be redissenyar cada any "e;la republica independent de casa nostra"e;, perque les prestatgeries i els sofas d'Ikea tenen uns preus que semblen de broma. Es el "e;miracle"e; de la globalitzacio, del qual podem gaudir els consumidors i les marques. Dissortadament, tot plegat te uns quants efectes col*laterals no desitjats -com sol passar amb les gangues- i resulta que allo que aparentment es barat ens acaba sortint, col*lectivament, una mica car. Amb la logica productiva i economica d'aquest sistema, ens anem quedant sense feina o amb feines cada vegada mes precaries. Ens han flexibilitzat. Els productes abundants i barats -no tan sols aquests- reforcen la tendencia de les nostres industries a desplacar-se cap a llocs ignots per produir amb costos mes baixos. Son indrets on viu molt gent pobra per a qui un salari de miseria es una benediccio. A mes, es deixen d'ingressar impostos, es destrueix el comerc i es tanquen una quantitat significativa de fabriques i de petis negocis. Correm en una cursa de minims que no es sino una trampa de pobresa. Dels productes low cost, en neixen societats low cost.